L'Odissea de Setentonio: Del Parany del Crèdit a la Resistència del Carrer Major

"El Manu-mecanoscrit"

L'Odissea de Setentonio: Del Parany del Crèdit a la Resistència del Carrer Major

1. El crit de la Moleskin lila (Matinada de 1988)

Tot va començar amb l'insomni i la pressió de la subhasta electrònica de la caseta de la platja. Aquell refugi no era un totxo qualsevol; era el lloc que el grup de famílies de la Sagrera havia construït quan van decidir deixar de clavar piquetes al Càmping Riembaud. Era el cordó umbilical amb el mar i la memòria dels sopars sota els pins.

A les quatre de la matinada, en Setentonio intentava quadrar xifres en una llibreta Moleskin de color lila. Però la seva mà dreta va decidir rebel·lar-se: el resultat van ser quatre pàgines d'un llenguatge inintel·ligible, com un sisme gràfic. Una tila no va poder calmar la revolta.

Unes hores després, conduint cap a la Sagrera per deixar la Maica amb en Pedro i la Manolita, la mà ja anava a la seva. En tornar per la carretera de la costa, a l'alçada de Canet, la cama esquerra va patir una rampa traïdora; calia embragar amb la dreta. El punt de ruptura va arribar a la cuina de Sant Feliu de Guíxols: preparant una amanida d’enciam i olives farcides, el gest senzill d'agafar un ou per fer-lo ferrat va acabar en fracàs. L’ou es va esmicolar entre els dits.

Al CAP de Sant Feliu, el metge de família va ser taxatiu: —Com ha vingut vostè? Amb el cotxe? Doncs vagi de pressa a Palamós. Després d'una nit sencera enmig del passadís d'urgències de l'Hospital de Palamós per manca de bòxers lliures, el destí final van ser tres dies d'immobilitat absoluta a l'UCI del Trueta. El cos havia escrit el seu propi full de ruta abans que la ment ho acceptés.

2. La paraula buida i el "pont-parany" (Setembre de 2012)

Anys més tard, el setembre de 2012, en Setentonio es trobava novament a l'Hospital de Palamós, entubat pel seu quart pneumotòrax, lluitant per cada glopada d'aire. Enmig d'aquell silenci de monitors, el responsable de riscos de Caixa Catalunya el va visitar al llit:

—No li farem cap demanda, vostè recuperi's. No el demandarem sense tenir una conversa en què ben segur que trobarem una solució per a vostè i per a la nostra entitat.

Però el sistema financer no té memòria ni paraula. Mentre el banquer feia promeses, la maquinària judicial ja s'havia activat. Caixa Catalunya ja havia interposat la demanda contra la consultora familiar, Consulting Group Soluciones SL (B60045382).

L'engany s'havia cuinat molt de temps enrere a l'oficina de Camp d'en Grassot, on el director, Joan Martínez, li havia suggerit un "crèdit pont" com una passarel·la segura per passar el tràngol. Mirat des de la distància de la costa, en Setentonio ho va veure clar: allò no era un pont per creuar, era un parany dissenyat perquè s'enfonsés amb tota la família a dins, ja que havien inclòs com a avalistes a tots els membres de la xarxa familiar.

3. Els fantasmes d'Anticipa i els despatxos nobles (Gener de 2013)

El 2 de gener de 2013, amb la ressaca de Cap d'Any, va arribar la notificació del Jutjat de Pau de Platja d'Aro per recollir el plec de la demanda. Com que anava contra una societat mercantil, l'Estat li va negar el dret a la Justícia Gratuïta. A més, l'interlocutor s'havia volatilitzat: Caixa Catalunya havia cedit el cas a ANTICIPA, un fons amb nom d'amenaça invisible on mai ningú donava la cara ni agafava el telèfon.

Davant d'aquest mur, van aparèixer dues maneres contraposades d'entendre el dret. Per un costat, una advocada de Lloret de Mar assignada al cas va tenir una actuació excel·lent i compromesa davant de la jutgessa de Sant Feliu de Guíxols, humanitzant el procés.

Per l'altre costat, la carambola del destí a la Ciutat de la Justícia: la seva neboda advocada va veure la foto de la filla d'en Setentonio (la demandada, que sí que havia aconseguit la justícia gratuïta) i la va trucar estranyada: —Què fas tu a la Ciutat de la Justícia? La família va fer pinya i va entrar en joc el lletrat d'ofici assignat, Jose Luis Rodríguez Zapatero. Des del seu "noble" despatx del Passeig de Gràcia, el lletrat es penjava medalles afirmant que feia d'advocat d'ofici "per tornar a la societat el que la societat li havia donat", mentre la seva única preocupació real era accelerar el final del procés per poder reclamar i cobrar la minuta del Col·legi d'Advocats.

4. El Viver de Can Formiga i la victòria del Carrer Major

Cansat de la hipocresia dels desitjos de moqueta, en Setentonio va obrir la porta de l'assemblea de la PAH de Sant Feliu de Guíxols. Allà, enmig de gent que patia tant o més que ell, va conèixer el Batista, un autèntic tro de la natura que havia liderat la recollida de signatures per a la ILP de la històrica Llei 24/2015.

—Batista, per què no ensenyem a la gent a resoldre els seus propis casos?— va proposar en Setentonio.

L'informàtic i gestor que portava a dins va renéixer. Va dissenyar una versió social del seu programa InnoVament i va crear un espai al núvol anomenat EL VIVER DE CAN FORMIGA, batejat així per la casa on la PAH de Sant Feliu preparava la seva seu. L'enginy es posava al servei del formiguer.

La teoria es va convertir en acció directa: van aconseguir aturar els desnonaments executats pels mandats dels jutges que seguien les fredes instruccions de l'ANC (Anticipa) o de la Caixa. No es van quedar aquí: es van fer càrrec d'un edifici sencer al carrer Major per allotjar de manera digna quatre famílies que havien estat llançades al carrer.

5. El secret de les titularitzacions (Santa Coloma de Farners)

L'última lliçó va arribar en un taller de la PAH Girona. Dos advocats van descobrir el secret millor guardat de la banca: els crèdits hipotecaris no estaven titularitzats a Espanya. Si el banc havia venut el deute a fons estrangers, perdia la legitimitat per desnonar. La consigna era clara: anar a l'oficina i demanar el certificat de no titularització.

Al final d'aquella sessió, mentre es comentaven els èxits de Sant Feliu, un dels advocats del taller, Eduard Colomé (alcalde de Bordils), es va postular per ser l'advocat d'ofici d'en Setentonio, substituint la capitana de Lloret. A la sessió de Santa Coloma de Farners, en Setentonio va acceptar el canvi, i el mateix Colomé va gestionar la signatura de relleu de l'anterior advocada.

Avui, en Setentonio mira enrere des del seu espai digital i reflexiona sobre aquell últim moviment de peces. El dubte sempre quedarà escrit al mecanoscrit: l'alcalde-advocat treballava per la causa, treballava per aconseguir una font de clients de la PAH a 900 € la minuta d'ofici, o treballava subtilment per al mateix engranatge d'Anticipa?

Sigui com sigui, la lliçó de l'Odissea de Setentonio és que els bancs poden tenir els algorismes, els fons voltor el silenci i els advocats les seves minutes; però la memòria, la veritat de les llibretes liles i la dignitat de les portes obertes al carrer Major, aquestes... no es poden titularitzar.