"El Manu-mecanoscrit" L'Odissea de Setentonio: Del Parany del Crèdit a la Resistència del Carrer Major 1. El crit de la Moleskin lila (Matinada de 1988) Tot va començar amb l'insomni i la pressió de la subhasta electrònica de la caseta de la platja. Aquell refugi no era un totxo qualsevol; era el lloc que el grup de famílies de la Sagrera havia construït quan van decidir deixar de clavar piquetes al Càmping Riembaud. Era el cordó umbilical amb el mar i la memòria dels sopars sota els pins. A les quatre de la matinada, en Setentonio intentava quadrar xifres en una llibreta Moleskin de color lila. Però la seva mà dreta va decidir rebel·lar-se: el resultat van ser quatre pàgines d'un llenguatge inintel·ligible, com un sisme gràfic. Una tila no va poder calmar la revolta. Unes hores després, conduint cap a la Sagrera per deixar la Maica amb en Pedro i la Manolita, la mà ja anava a la seva. En tornar per la carretera de la costa, a l'alçada de Canet, la cama esquer...
I uns anys despres i veient el que costa al gobierno del de España articular una minima actacio perescatar als refugiats que estan fugint de la barbarieactuaciobarbarie
ResponEliminapensen encara mes que els que manen en el reino nomes saben de intrigues en la corte i amb aixo ja es forren prou
I uns anys despres i veient el que costa al gobierno del de España articular una minima actacio perescatar als refugiats que estan fugint de la barbarieactuaciobarbarie
ResponEliminapensen encara mes que els que manen en el reino nomes saben de intrigues en la corte i amb aixo ja es forren prou
Actuacions i Campanyes
ResponEliminaOptimisTICa la campanya per despertar l'optimisme a tot arreu i aixecar les il·lusions de tothom
MacAndriOO despertad'Or de talent
LES TEQUES: Orientador, Idees i Ocurrències
ResponEliminaFebrer 01, 2026 | Per Andreu Campanario Ponga
Benvolguts i benvolgudes,
Comencem el febrer amb una imatge que és tota una declaració d'intencions: Miguel de Cervantes, des de la foscor d'una cel·la, donant vida al Quixot. Una metàfora perfecta de com la voluntat humana pot transformar els grillons en plomes i les limitacions en horitzons de llibertat. A Les Teques, anomenem a això "Ocupacions amb ànima".
Aquest mes no volem parlar de feines buides, sinó de propòsits que bateguen. De vegades, la nostra "cel·la" és una administració lenta o unes rajoles en mal estat que fan caure als nostres veïns. Però és precisament aquí on neix la figura del Cuidador de la Dignitat i de l'Artesà de la Paraula.
Un exemple real de la importància d'aquestes ocupacions és el cas de la nostra veïna, la Mari Carmen Rodríguez. Com ja sabeu, la seva caiguda a causa de l'estat de la via pública a Castell-Platja d'Aro i S'Agaró no és només un accident fortuït; és un "TIC TAC" que ens avisa que la gestió municipal necessita, més que mai, una dosi d'humanitat i mediació.
En la meva recent conversa amb l'Alcalde, vaig voler exercir d'Artesà de la Paraula per defensar la dignitat de la Mari Carmen. No busquem culpables per castigar, busquem solucions per reparar. He demanat formalment un acte de mediació, una eina que hauria de ser la norma i no l'excepció en la nostra "Xarxa de Sentinelles".
A continuació, us presento les cinc primeres fites d'aquest camí de millora permanent que anomenem Prosperitat Inclusiva (PI). Perquè, com el Quixot (o el nostre KING Jote modern), sabem que la bellesa i la justícia només s'aconsegueixen si algú s'atreveix a pedalar contra el vent de la desídia.
LES TEQUES: Orientador, Idees i Ocurrències "Xarxa de Sentinelles".