Salta al contingut principal

📘 "L’OPTIMISME CONTAMINANT"

 


🚀 NOU POST: "De la Rajola a la Prosperitat: El sistema operatiu que no es trenca"

Publicat per: Setentonio, el Relator.

Hola Benaurats i Benaurades,

A vegades, el "sistema" cau. I no em refereixo al servidor d'un banc, sinó al terra que trepitgem. El passat juny de 2024, a Platja d'Aro, el genoll de la meva Setentonia va xocar contra la realitat d'una rajola mal posada. Quatre hores de quiròfan, una col·lecció de cargols del Dr. Muñoz i un PDF de 500 pàgines de l'Ajuntament després, he arribat a una conclusió: el meu COCO necessitava una actualització urgent.

He escrit un nou relat (podríem dir-ne llibre, o manual de supervivència sènior) que he batejat com:

📘 "L’OPTIMISME CONTAMINANT"

D'aquell ensurt n'he extret una auditoria de vida que vull compartir amb tots vosaltres. Perquè la prosperitat no és que no hi hagi sots al camí, sinó tenir el motor a punt per saltar-los.

Què trobareu en aquest nou "Sistema Operatiu"?

  • L’Auditoria de la Fragilitat: Com passar de la Planta 3 de Palamós a demanar explicacions al despatx de l'alcalde amb el cap ben alt.

  • Els Àngels Corpulents: Un homenatge a la gent jove que s'atura a ajudar sense demanar res a canvi (gràcies de nou, nois!).

  • El Retorn de la EleQtriQa: Per què el que vaig fer a Jafre el 2012 és més vigent que mai. Si les cames fallen, que funcionin els watts!

  • La Lliçó de les 500 pàgines: Com un auditor informàtic de 75 anys no es deixa espantar per la burocràcia municipal.

Jo ja he actualitzat el meu programari. He passat de ser una víctima del paviment a ser un auditor de la convivència. Perquè, com deia el rap de la carpa: "Trasta-la, és gratis!". La vida es tasta, es viu i, sobretot, es relata.

La Setentonia ja camina, el meu "puret" segueix encès i les meves ganes de viure i conviure estan a 5.0 (o a 7.5, segons els anys que em compteu).

👉 Llegiu, comenteu i, sobretot, contamineu-vos de prosperitat!

Ens veiem pels camí (i ull amb les rajoles que ballen!).

NON STOP, Setentonio.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

de Eixams surten ..........CARTES PER LES I ELS PRESIDENTS

  de Eixams surten .......... CARTES PER LES I ELS PRESIDENTS Escrita per Un KING JOTE ?    d’agost 11, 2024 FEM    Motors volem fer    Relats    Facilitadores    Orientadores    CERQUEM    Motors  

el nou "sistema Operatiu" per ele teu COCO

"instal·lat" tu  l'OS  el nou sistema operatiu  per el teu COCO per desencadenar el teu potencial per gestionar la teva intel·ligencia emocional per que et facis tu AutoCoaching i siguis el Coach dels teus  l'OS algunes idees  de l'A fins l'U Cosir les fronteres? l'OS el nou sistema operatiu per el teu COCO La A de Actitud La E de Educació Entusiasme Estimar i Emocions La I de Idees Ingeni Imaginació il·lusions La O de Ocupacions dignes per tota la vida, de oportunitats de Ocurrencies La U de Una Meta promoure l'U de Una Millor actitud davant la que cau i alguns volen que continui caient Els que estimem Catalunya ens sentim mal estimats per la resta de pobles de la Península Iberica qui estima Catalunya ve del nord i ve del sud , de terra endins, de mes enllà i ENS AGRADA "cosir les fronteres"

L'Odissea de Setentonio: Del Parany del Crèdit a la Resistència del Carrer Major

"El Manu-mecanoscrit" L'Odissea de Setentonio: Del Parany del Crèdit a la Resistència del Carrer Major 1. El crit de la Moleskin lila (Matinada de 1988) Tot va començar amb l'insomni i la pressió de la subhasta electrònica de la caseta de la platja. Aquell refugi no era un totxo qualsevol; era el lloc que el grup de famílies de la Sagrera havia construït quan van decidir deixar de clavar piquetes al Càmping Riembaud. Era el cordó umbilical amb el mar i la memòria dels sopars sota els pins. A les quatre de la matinada, en Setentonio intentava quadrar xifres en una llibreta Moleskin de color lila. Però la seva mà dreta va decidir rebel·lar-se: el resultat van ser quatre pàgines d'un llenguatge inintel·ligible, com un sisme gràfic. Una tila no va poder calmar la revolta. Unes hores després, conduint cap a la Sagrera per deixar la Maica amb en Pedro i la Manolita, la mà ja anava a la seva. En tornar per la carretera de la costa, a l'alçada de Canet, la cama esquer...