C's i ases per a la crisis c's y ases para la crisis

 Muntar , la primera pancarta aerea  EL TEU EL DE TOTS entre Meridiana i el Carrer SIN NOMBRE  El primer mural naif en la valla del Club Nautic Sant Andreu , al carrer Escocia  📰 El Relat: Els Banquers de la Clandestinitat al Radar Si hi havia una imatge que trencava els esquemes del tardofranquisme a Sant Andreu, era la dels comunistes de la banca . No anaven amb granota de treball com els companys de la Pegaso, sinó que baixaven del despatx amb la ratlla del pantaló ben marcada, però amb el carnet del PSUC cremant-los a la butxaca. La seva missió? La porta del Hiper Radar . Allà, on el barri anava a buscar les ofertes de la setmana, ells oferien la veritat clandestina. L'analista orgànic, el que sabia com funcionaven els cervells electrònics dels bancs de la Via Laietana, es convertia en un venedor de futur. Amb una mà agafaven el feix de diaris TREBALL i amb l'altra saludaven els veïns com si res, mentre el R5 vermell B-7616-AH esperava a la cantonada per si c...

som    Sentinelles De la Rajola a la Prosperitat: El sistema operatiu que no es trenca   🚀 POST: "De la Rajola a la Prosperitat: El sistema operatiu que no es trenca" Publicat per: Setentonio, el Relator. Hola Benaurats i Bena...

  🚀 POST: "De la Rajola a la Prosperitat: El sistema operatiu que no es trenca" Publicat per: Setentonio, el Relator. Hola Benaurats i Benaurades, A vegades, el "sistema" cau. I no em refereixo al servidor d'un banc, sinó al terra que trepitgem. El passat juny de 2024, a Platja d'Aro, el genoll de la meva  Setentonia  va xocar contra la realitat d'una rajola mal posada. Quatre hores de quiròfan, una col·lecció de cargols del Dr. Muñoz i un PDF de 500 pàgines de l'Ajuntament després, he arribat a una conclusió:  el meu COCO necessitava una actualització urgent. He escrit un nou relat (podríem dir-ne llibre, o manual de supervivència sènior) que he batejat com: 📘 "L’OPTIMISME CONTAMINANT" D'aquell ensurt n'he extret una auditoria de vida que vull compartir amb tots vosaltres. Perquè la prosperitat no és que no hi hagi sots al camí, sinó tenir el motor a punt per saltar-los.

 

"Baixem pel carrer Escòcia amb el motor rugint, el R5 vermell corre que va bullint. La matrícula 76-16 ja és a la plaça, amb el 'Treball' amagat sota la carcassa! Ni Busquets ni la guàrdia ens podran aturar, Títol: El Sentinella del Carrer Sin Nombre: Entre la Pegaso i la bessonada Hi ha racons de Barcelona que no surten als mapes oficials, però que bateguen més fort que la Rambla. El meu és el Carrer Sin Nombre , una cicatriu d’asfalt davant de la gegantina fàbrica de la Pegaso , on el rugit dels motors camions marcava el compàs de les nostres vides. Un carrer que mor a la tanca del Club Natació Sant Andreu , allà on el carrer Escòcia ens recordava que el món era gran, encara que nosaltres visquéssim en un replà sense ascensor. Tot va començar el setembre del 75. Una parella —ella, planificadora de la CIBA-Geigy ; ell, analista orgànic del SIC — tornava de vacances d'Escòcia (el país, no el carrer!) amb una carta de CEVASA sota el braç. El pis ja era seu, però la ...

  🔍 Nota especial per a l'Àrea d'Urbanisme: "No puc oblidar el meu pas per les oficines del Regidor d'Urbanisme. Després d'esperar dos mesos per una cita, em van rebre amb bona voluntat però amb les mans buides: no trobaven les normes de manteniment de les voreres! Al final, em van enviar un PDF de 500 pàgines per correu. Escolta, Regidor: l'auditoria està feta. He llegit el que ningú llegeix. El setembre del 24 vas prometre a TV Costa Brava una reforma en la contractació del manteniment. Doncs bé, aquí teniu un expert en processos i seguretat de 75 anys disposat a vigilar que cada euro de la plica es converteixi en una rajola ben posada. L'optimisme contaminant també és exigència . No volem més 'bones paraules' a la televisió, volem voreres on la gent de Platja d'Aro, S'Agaró i Castell pugui caminar sense mirar el terra amb por. Estic esperant la teva trucada per revisar aquests plecs de condicions. Fem que la burocràcia serveixi per a al...

  es un Agora la Gent Gran .... i no tan gran    es un Agora les persones (individualment o en col.lectius), que accedeixen, cadascuna amb les seves característiques, els seus coneixements, les seves habilitats, la seva experiència, els seus condicionaments, la seva situació, la seva disponibilitat i el seu desig de quin paper volen jugar. Considerem que "la gent ", en general, precisa preparar-se i adaptar-se per a l’aventura que representa la oportunitat de viure, participar, disfrutar d’una nova situació, amb il.lusió i aprofitant els dos factors de què disposaran: temps i llibertat.

  🚀 NOU POST: "De la Rajola a la Prosperitat: El sistema operatiu que no es trenca" Publicat per: Setentonio, el Relator. Hola Benaurats i Benaurades, A vegades, el "sistema" cau. I no em refereixo al servidor d'un banc, sinó al terra que trepitgem. El passat juny de 2024, a Platja d'Aro, el genoll de la meva Setentonia va xocar contra la realitat d'una rajola mal posada. Quatre hores de quiròfan, una col·lecció de cargols del Dr. Muñoz i un PDF de 500 pàgines de l'Ajuntament després, he arribat a una conclusió: el meu COCO necessitava una actualització urgent. He escrit un nou relat (podríem dir-ne llibre, o manual de supervivència sènior) que he batejat com: 📘 "L’OPTIMISME CONTAMINANT" D'aquell ensurt n'he extret una auditoria de vida que vull compartir amb tots vosaltres. Perquè la prosperitat no és que no hi hagi sots al camí, sinó tenir el motor a punt per saltar-los. Què trobareu en aquest nou "Sistema Operatiu"? ...